Idees clares i senzilles

Article escrit en resposta a Sísifo Artur Mas , publicat a LV el 17.05.2012

Amigues,

Avui seré molt esquemàtica. És important que, com a país, tinguem algunes idees clares que avui m’encarrego de constatar i explicar:

1. El govern ho està fent de collons, sofert com pocs, digne dels grans mites grecs.

2. El govern no té cap responsabilitat amb totes les coses dolentes que passen. Tot és culpa d’Espanya.

3. Les retallades són inevitables per evitar passar, de ser polacs, a ser grecs. There’s no alternative.

4. Pacte fiscal, pacte fiscal, pacte fiscal, pacte fiscal, pacte fiscal….

Ara ja teniu l’esbós ideològic amb el que heu de discutir amb les amigues.

No es mereixen.

Pilar.

1 Comentari

Filed under Uncategorized

Normalitat i civilització

Ai amigues, començo a estar espantada. Sembla irònic, no, que un partit polític de nom tan bonic sigui una cosa tan lletja? Perquè, és bonic ¿no? el nom d’Alba Daurada? No és gens cursi, no? El Basté i jo, àrbitres del gust, l’altre dia dèiem que bonic que seria, si no estés tacat, que l’Artús hagués pres aquest nom pel partit que ens durà a Itaca…

Però centrem-nos, mai més ben dit: el desastre de Grècia. El desastre de Grècia és que, gràcies a una conjuntura econòmica negativa que només en molt petita mesura és responsabilitat dels governants dels partits normals (diguem-ho així, que ja ens entenem), tota la colla d’estrafolaris extremistes de dretes i d’esquerres, que són les dues cares de la mateixa moneda (sí, sí, indignats i neonazis, la mateixa merda, perdoneu que us ho digui), han estat votats per la massa ignorant grega. A causa d’això, els partits normals no poden formar un govern normal que porti Grècia pel camí normal de fer-li cas a la Merkel per tal que, potser no surtin de la crisi, però com a mínim paguin tot allò que deuen. Perquè sí, amigues, aquesta és la idea de fons: un partit dels normals, pot ser que apliqui poc sentit comú, però sempre, per norma, serà millor que un partit d’extrems. Perquè els extrems són dolents, el centre és la veritat i La Vanguardia el seu profeta.

I agafeu-vos fort, perquè la demagògia i la mentida vénen ara cap a Espanya: aquí, partits feixistoides amb proclames que, no sé a vosaltres, però a mi em semblen bastant properes a les dels indignats, han tret molts vots a les eleccions municipals, i això anirà a més. Així que, per superar la crisi econòmica, no sé què cal fer, però sí que sé que, per evitar la derrota del sentit comú i superar la crisi social (que és molt més important que l’econòmica, us ho dic), cal que deixem enrere el bonisme ens encarem amb la radicalitat: jo sóc demòcrata, però abans de tot, civilitzada i normal.

Deixa un comentari

Filed under Uncategorized

La lliberta, què és? La plaça, de qui és?

Article en resposta “La calle es suya” publicat avui a LV

Per a què entengueu que tinc raó quan us explico que els suposats moviments alternatius utilitzen maneres feixistes, avui argumentaré com mai. Faré una anàlisi que us semblarà simple, demagògica i, àdhuc, reduccionista però que posa el dit a la nafra. Perquè és hora d’afrontar l’evidència. Estic tipa de la pancarta d’oració simple i veritats com temples. N’estic farta de la història del porquet capitalista i la formigueta treballadora defensora del poble. Quin poble? Qui és el poble? Quatre estudiants? Cinc-cents mil estudiants?  Perdoneu, però l’únic poble és a Diagonal 477 i ara que he estat uns dies a EUA m’adono que fem tard, cal que ens rebel·lem contra aquells que en defensa de les llibertats, imposen; que en favor del poble, el menysté.

Mireu nois, això de “la calle es mía” ho deia Fraga. Què, ¿Què us sembla? Argument irrefutable, oi? Però en tinc més: ¿de qui dimonis és la plaça Catalunya? ¿És legítim que un grup d’estudiants (bruts i qui sap si d’origen argentí!) ocupi i monipolitzi un espai que és de tots, que està net gràcies als meus impostos? Sóc massa dura oi? Posem sobre la taula (si fóssim a 8tv mouria una mica les mans per fer més entendora aquesta expressió críptica) el veritable problema: ¿qualsevol persona pot retenir les llibertats d’un país en nom de no sé quin benestar? Filem més prim: el dret a manifestar-se ha d’existir? ¿Quina societat és la nostra que permet la manifestació d’uns pocs mentre molts ens sentim insultats? Per què els meus drets a passejar per plaça Catalunya no es defensen? ¿Quan acabarem amb el dret a manifestar-se? ¿Què esperem? ¿Que es carreguin les nostres places? Que uns pocs ens ocupin l’espai públic hauria de ser il·legal. I si us sembla que això és massa dràstic, esperereu unes setmanes que m’ho carrego tot.

Si us plau Xavier, trucar a la cambra de comerç o qui vulguis i instal·la una pista de gel gegant al bell mig d’allò que els joves peluts en diran Àgora. Veig moltes mans enlaire. Votem?

Deixa un comentari

Filed under Uncategorized

Do you know? Maybe…

Article escrit en resposta a “Cataluña y la CNN“, publicat a La Vanguardia el 03/05/2012

Hey buddies!

Perdoneu la confiança però és que estic a la terra de’n Morgan Freeman, que és el negre de Million Dollar Baby… Els majors amics de la nació més lliure del món. I que, conseqüents com són, entrevisten a la dona més lliure que treballa pel mitjà més lliure (per cert, vau veure les fotos de l’entrega de trofeus? Té el  una mica més recte, oi?), en el país menys lliure i més oprimit del planeta, dones saudites a banda.

I per això ho esbombo amb dos articles consecutius, ahir i avui, i us dic l’hora i el lloc perquè correu a buscar bars oberts de matinada que tinguin la CNN i així pogueu sentir una hora de disgressió liberal, desacomplexada, femenina i catalana! Tot al contrari que el discurs dels sindicats el dia 1 de maig, vaja… Ai amigues, no us puc negar que tinc una mica de nervis a la panxa. Creuar el bassal, Miami, el canal de notícies més important del món,… Res que no estigui a la meva alçada, però sempre acaben venint les papallones a l’estómac….

I tornaré, i m’hauré estalviat les celebracions de Lliga del Madrid. Perquè ara sóc molt culer, sabeu? No us heu fixat com parlo en primera personal del plural? “Avui guanyarem!”, “En Pep ens ho ha donat tot!”. Hi ha algun esquerrós que diu que la gent que fa això ho fa per reafirmar-se i que són els primers que en cas de derrota es baixen del vaixell. No els feu cas.

I parlant de vaixells. Fa una estona he parlat amb l’Artur. He llegit la seva carta sobre els peatges. Quanta raó que té. A qui se li pot acudir apuntar a en Salvador? El pobre que ha arriscat el seu capital per donar al país les infraestructures que necessita! Que arriscava el sopar dels seus fills perquè poguéssim anar de Girona a Tarragona en menys de dues hores. Tan malament que ho ha passat! Apuntem a Madrid, apuntem a Madrid.

(per cert, recordeu, a les 6 de Miami, les 12 a casa nostra. CNN. Llibertat. Do you know?)

Deixa un comentari

Filed under Uncategorized

Amnistia per Amnistia

Article en resposta a “Un burka para Amnistía” publicat a LV el 29/4/12

l’es

q

uerr

a                                                  corromp.

Qui té un gran poder té una gran responsabilitat. Això ho vaig aprendre al primer capítol d’Spiderman i a l’episodi que vaig viure en un peatge uns anys enrere. Potser vosaltres no ho recordareu, però jo vaig iniciar el #jonovullpagar. Aquesta rebequeria de nens malcriats m’ha agafat de cap de setmana i, és clar, no he pogut dedicar-hi l’atenció que mereix. No patiu, aquesta setmana reflexionaré sobre els límits de la llibertat individual i la llei que volem.

Ara, amb quatre sintagmes i una cita us explicaré què passa amb Amnistia: rostres empresonats, institucions sense criteri, islamistes legitimats, esquerra esquerdada. “No els donem peix, no els ensenyem a pescar, justifiquem les seves bombes.”

Aquestes organitzacions viuen de la legitimitat que l’opinió pública els confereix. I jo, com a garant i màxim estandard de la mateixa, intento erosionar-les al màxim quan en tinc la més mínima oportunitat. Amnistia? Anti-semites. I així, repetint-ho una vegada i una altra, us aniré persuadint, lentament, fins que arribi el dia que llegir “Amnistia” us farà el mateix efecte que llegir “Mohammed Atta”, el pilot borni que es va immolar a Nova York.

I mentrestant, anar cobrant de les royalties de Sant Jordi. Y ándeme caliente, y viva toda la gente.

2 comentaris

Filed under Uncategorized

Vull decorar el bany del pare de Cadaqués

Ja sabeu, vull fer-lo més d’acord amb la seva personalitat… Per això trec un llibre per Sant Jordi. De fet, el vaig treure el passat dia 30. Es diu “En directe” i el milor presentador de la televisió i jo ens despullem mútuament. Amb en Cuní, parlem de tot tipus de temes com l’amistat, l’amor, les emocions, el sexe… De sexe… El Cuní i jo…

Compreu-lo, feu el favor. Que els polítics són uns corruptes i uns corto-plazistas… com es diu això en català? En fi, que jo no he dit mai que els polítics siguin curts de mires. Però ho són. I parlo de sexe amb en Josep, què més voleu?

Article escrit en resposta de ¡Viva el cortoplacismo!, publicat a La Vanguardia el 15/4/2012.

1 Comentari

Filed under Uncategorized

greix, sang i semen

¿Heu llegit el “poema” aquest d’en Grass? Jo sí -una mica- i no, no cal que perdeu el temps llegint-lo perquè la ressenya que us en faig és d’altura.

Mireu, arriba un dia que et truca un amic d’un amic que sap qui ets i què penses i et diu que si escrius una cosa d’Israel o del capitalisme o dels jueus et farà arribar un sobre que hauràs d’ingressar en un compte d’un banc d’un país llunyà i de gent puntual gràcies al qual podràs escriure menys i fer unes becainetes més llargues. I així és com de bursada (jo també sé escrirue Günter!) tenim un gavadal d’intel·lectuals i premis de Nobel que ai las! desenvolupen una sort de sentiment de compassió cap al poble d’Iran o els indignats de les nostres places. A l’altra banda hi ha la llibertat, el criteri i l’opinió.

¿Què tens vell Grass? ¿Els remordiments d’una joventut distreta et desperten de matinada? ¿Ara descobreixes qui són els dolents? I per què no comences una vaga de fam o, millor encara, una vaga d’escriptura. Ja n’hi ha prou de maniqueismes d’estar per casa. Els bons són qui són i els dolents també!

Article en resposta a “Grasiento Günter” publicat aquest dimecres a LV

Deixa un comentari

Filed under Uncategorized