Visqui l’excel·lència

Antipolítica, simplista, antidemòcrata, demagògica, populista, confosa, pueril, indefinida, sentimental i irrespectuosa. Així és la ideologia dels indignats que, gràcies al llibret de conclusions sense aportacions de l’avi Hessel, ens distreu i allunya dels temes que realment ens haurien de preocupar. I qui afirmi el contrari és que no ha entès de què va el joc. Ha passat més d’un mes des que els indignats van reunir-se i votar en assemblea si parlarien en català o castellà. Han passat més de quaranta dies des d’aquella acampada que cridava i no proposava, i jo em pregunto, ¿I què? Diumenge van sortir al carrer afirmant consignes de pati d’escola. “No hay pan para tanto chorizo”, “la banca te mata” i “no nos representan”. Vaig trobar a faltar un mural final ple de post-it on tothom hi pogués penjar el seu somni roig. ¿Quines propostes han articulat els indignats? Em pregunto si hi ha fons en la seva rebequeria o només el plor d’uns joves que escolten els avis entranyables explicant contes sota l’ombra de les oliveres.

Francesc-Marc Álvaro en el seu article d’avui diu que aquest col·lectiu no és més que una resposta reactiva que aprofita i explota el patiment i la incertesa de molta gent per vendre una no-aternativa. I aquesta és la clau de la qüestió. Només hi ha crit, insult i pancarta amb errrors ortogràfics. I mentrestant el PP acumula comunitats, capitals i províncies. I quan al març del 2012 el bo d’en Mariano governi tindran la barra de cridar que tampoc els representa. ¿També blindaran l’entrada al congreso de los diputados? És ben dantesc el joc que la premsa fem a aquest col·lectiu perquè substituïm les causes per les denúncies buides.  Si el  40% dels joves és a l’atur no és per culpa dels bancs i dels polítics lligats de mans i mànigues, titelles del capital malvat. És ben clar que l’explicació té per nom formació i allò que tant espanta els vells utòpics: excel·lència. També ens falta compromís i justícia amb els joves preparats de debò i que s’aboquen a la cultura de l’esforç de la mateixa manera que els indignats ho fan a la protesta. Aquests dies s’estrena als cinemes una pel·lícula que explica qui era Confuci, un filòsof clau per entendre la cultura xinesa. Més enllà de l’atrocitat que han comès en aquest film tou i insípid que no he gosat veure, potser caldria que els nostres joves preparats i amb interès revisessin algunes de les màximes del filòsof per entendre que l’insult ni construeix ni canvia res:  Exigeix-te molt a tu mateix i espera poc dels altres. Llarga vida a la joventut excel·lent.

Pilar Lahora

Article escrit en resposta a “Mori el capitalisme” publicat a La Vanguardia, 22/06/2011. El podeu consultar aquí

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Uncategorized

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s