Amb Laporta érem feliços

Estimat senyor Sandro Rosell. ¿En quin moment va passar vostè de ser el president del barça amb un major recolzament electoral de la història a ser el defensor inconscient del senyor Laporta? Ho pregunto perquè hi ha moltes maneres de fer semblar un antic president un molt bon president. Allò que Joan Gaspart ens va ensenyar a fer tan bé amb l’estimable Josep Lluís (no el de la xina popular).
A embrutar la samarreta amb el logotip d’una fundació d’un règim absolutista li podem sumar l’augment en els preus del carnet (via excloure’n la Supercopa espanyola) o la retallada en les seccions no professionals del club. Dos milions d’euros s’estalviaran. No es podria rebaixar la prima per guanyar la Lliga de Campions de 27 a 25 milions d’euros i fer una mica menys multimilionaris els jugadors del primer equip de futbol? O potser no té coneixement que els jugadors de futbol són molt rics? Perquè això ni la ignorància ho justifica. Ha de ser conscient que això fa que la gent enyori les entranyables excentricitats del president Laporta (Möet Chandon inclòs). O, no li sona la frase “Jo no se si en Laporta era un bon president o no, però el que sí que se que ens ho passàvem d’allò més bé.”? I s’ha de dir que un dels grans assassins del laportisme ha estat vostè mateix. O tampoc té coneixement d’això?

De manera que, senyor Rosell, que si vostè vol convertir Laporta en un bon president em sembla irresponsable. Si creu que ho va ser i ho nega, em sembla propagandista. I si ni ho sap ni ho vol saber, em sembla “due diligence”. Però en qualsevol cas em sembla terrible que no li importi i ens asseguri que sense en Laporta malparlant contra la caverna mediàtica es viu molt feliç. En escasses i tardanes compareixences es pot viure molt feliç. Però són feliços tots aquells que volen que se li doni canya a Roncero i companyia? tots aquells laportistes que s’han d’amagar com a rates per no ser perseguits? Ja no parlo de les barbaritats d’en Sala i Martín, font d’inspiració de l’etapa més integrista d’en Laporta. Li parlo de veritats demolidores. Em sentia trista perquè veia que estava deixant en Laporta en un millor lloc que quan va abandonar el càrrec. Però ara estic terroritzada perquè, amb les seves decisions, vostè està encantat en deixar-lo en bon lloc!

Una última pregunta per acabar: és cert que li ha demanat explicacions a #eldeloscuadros per fer possible la relació entre Piqué i Shakira? Perquè si aquesta relació fos gràcies a #eldeloscuadros s’encendrien totes les alarmes. Ja no es tractaria d’haver venut la vida privada de Piqué. #eldeloscuadros hauria venut la seva llibertat! Clar que per aquí es comença. Primer et presenten una noia atractiva i després t’acabes separant i dividint el teu patrimoni. Pur Monzó.

Pilar Lahora

Article escrit en resposta a “Amb Franco érem feliços” publicat a La Vanguardia, 23/06/2011. El podeu consultar aquí

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Uncategorized

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s