El “señor José” de Cadaqués

El señor José de Cadaqués és un d’aquells vells pesats que quan t’agafen per banda ja no et deixen anar mai més. Un home sense mesura, ja m’entenen. Un vell d’aquells que si comets l’error de dirigir-li un somriure a la cua del forn, de preguntar qui és l’últim o qualsevol altra tipus d’interacció imaginable, ets dona morta. I precisament això és el que em va passar el cap de setmana passat, mentre feia cua per comprar xuxes per al meu fill adoptat en un petit comerç de Cadaqués. Sí, exacte, adoptat. Sí, exacte, Cadaqués. Segurament, encegats per la mediocritat característica de la classe mitja benpensant, no han pogut evitar una expressió de sorpresa. Sí, sóc així de contradictòria en la meva magnanimitat: vaig a Cadaqués, però adopto nens de l’Est. I sóc dona.

Però no parlàvem d’això, sinó del señor José. El señor José és espanyol. És un d’aquells espanyols. Forma part de la immensa onada migratòria que va arribar aquí procedent del país veí a mitjan dels anys 50 i 60. Per una sèrie d’atzars laborals el protagonista del nostre article va acabar residint a Cadaqués, i és allà on dispensa a discreció les seves prèdiques amb la vehemència d’un Vicenç Ferrer amarat de conyac. Sí, ho han endevinat, el señor José és, a més, alcohòlic. Evidentment, la seva addicció no fa més que empitjorar la situació. Quan els destil·lats efluvis colpegen el seu cervell, la locomotora arranca amb la força d’un exèrcit d’elefants comandats per Aníbal. El señor José comença a departir amb qualsevol pobre desgraciat o desgraciada que tingui la mala sort de creuar-se’l. Hores de monòleg sobre les bondats de la seva terra d’origen, sobre el pueblo, sobre com de bé es menja allà, sobre el clima excels del que es gaudeix en aquelles contrades… El vell s’enyora i ens ho fa saber. Jo, com a profunda hegeliana que sóc, cada cop que em veig immiscida en aquest batibull d’elogis al paradís perdut, no puc evitar personalitzar en el señor José i els seus vicis l’esperit d’un poble d’idees tan àrides com la seva geografia: l’espanyol.

Article escrit en resposta a “Charlas con Heribert” publicat a La Vanguardia, 03/07/2011. El podeu consultar aquí.

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under General

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s