Massa julivert

Yo nunca dije que fuera el PSOE…pero lo fue. L’escàndol a la SGAE seguirà portant cua moltes setmanes, principalment perquè s’ha iniciat un procés judicial i això, en aquest país de pandereta, vol dir temps. En el millor dels casos, s’emetrà una sentència i alguns dels seus responsables seran condemnats.

Però tot el tema aquest de la SGAE fa temps que fa pudor, pudor a seguidisme dels actorets de teatret capitanejats per la família Bardem, que no dubten en fer el que papá ZP els dicta. Aquest braç artístic del socialisme s’activa cada vegada que el partit ho necessita i, a canvi, el govern li fa lleis a mida com la del cànon digital, que no serveix per res més que per augmentar la recaptació de les germanetes de la caritat de la SGAE, per molt que els tribunal europeus l’hagin d’acabar corregint, convertint-se en  l’enèsima ficada de pota de la ministra González Sindecoro.

Avui, però, us donaré quatre consells perquè us sentiu més còmodes a la cuina de l’articulista diari. Primer, fixeu-vos bé amb el meu truc retòric. Jo no dic que el PSOE sigui culpable, només afirmo modestament que “hi havia tants vasos comunicants entre els govern, les lleis que emetia i els gurús de la cosa que, sense ser il·legal tot era bastant lleig”. I amb la màgia que m’ofereixen els punts i seguit, puc afirmar coses que jo no relaciono causalment però que la ment humana ja s’encarregarà d’amassar. I si, més endavant i fent veure que parlo d’una altra cosa, puc dir que per allà rondaven “sospitosos habituals del festín socialista”, de nou he deixat anar un concepte (“sospitosos”) que acabarà de donar el toc al plat cuinat a les ments lectorils.

L’Arguiñano sempre hi acabava posant una mica de julivert. Jo també ho faig, amigues. Per decorar puc dir que “por supuesto, no culpo a ningún político de las culpas penales de los inculpados”. Sempre queda bé una afirmació taxativa i políticament correcta per amorosir el plat.

Ara només heu de buscar la companyia adequada per compartir-lo. Vigileu amb aquesta pandilla d’instrumentalitzats pel govern que han destruït la societat civil, que ja de per si és prou perillosa ja que s’interposa entre l’individu i l’estat i amenaça la llibertat. Això de l’SGAE és un cas escandalós de control civil per part del poder polític. Sort que encara tenim una premsa lliure i independent del poder que em permet denunciar-ho cada dia.

Article escrit en resposta a “Demasiada ceja” publicat a La Vanguardia, 07/07/2011. El podeu consultar aquí.

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under General

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s