Quin perill!

Hay moros en la costa. La proposta de la ministra d’exteriors Trinidad Jiménez – un cas més que en política les patades es donen cap a dalt (de perdedora de les primàries del PSOE per l’Assemblea de Madrid a ministra d’exteriors)- de permetre el vot als marroquins amb permís de residència a les eleccions municipals suposa una amenaça superlativa a la nostra democràcia. A Catalunya els marroquins en aquesta situació són 150.000 (incloent els menors de 18 anys) i no 200.000 com diu alguna columnista condescendent amb el fenomen, com si la xifra fos important. Això suposaria un augment del 2,8% del cens a tot Catalunya. Si tots votessin i ho fessin al mateix partit – cosa bastant probable per una gent acostumada a seguir a cegues als imams fins a fer-se explotar als vagons de metro de mitja Europa – tindrien el mateix pes electoral que… Plataforma x Catalunya i les CUP juntes!!! Dos partits que, com tothom sap, guien la política del país.

Però això no és tot. El que la ministra presenta com una acte que converteix Espanya en un “país d’avantguarda”, és donar veu a un col·lectiu farcit de fonamentalistes, d’imams radicals, de salafistes, de seguidors de Jomeini, de simpatitzants amb el terrorisme que imposarien la sharia als municipis arruïnant tota la nostra història de llibertat. Però com se li pot acudir a algú fer partícip de les idees de Rousseau, Voltaire i Montesquieu a aquesta colla de sàtrapes?

Per no parlar d’una gent que fa del maltractament a la dona la seva principal bandera. I tot això sense demanar-los res a canvi. Els estem dient que la democràcia no exigeix deures quan dóna drets. Milers de persones que segueixen els postulats d’Al-Jazeera al peu de la lletra, que no saben la llengua del país podran votar igual que jo en un exercici de bonisme sense final. Si Bin Laden fos viu estaria fora de si d’alegria.

I què m’importa a mi que si ets marroquí triguis com a mínim deu anys en poder tenir la nacionalitat? Jo si anés al seu país em farien tapar fins les orelles i no em deixarien sortir de casa. I això, evidentment, per culpa de tots els marroquins d’aquí i d’allà que permeten dia rere dia que els oprimeixi una dictadura. I què m’importa a mi que als israelians els donin la nacionalitat en dos anys? No són, a cas, un país pacífic, democràtic i respectuós amb l’estat de dret i la legislació internacional?

Jo ja he dit el que havia de dir. Quan estiguem governats per barbuts islamistes radicals no podreu dir que la Pilar Lahora no us va advertir.

Article escrit en resposta a “¡Qué disparate!” publicat a La Vanguardia, 12/07/2011. El podeu consultar aquí.

Anuncis

3 comentaris

Filed under General

3 responses to “Quin perill!

  1. Jordi Babeta

    Pilar, no et trobo al mobil

  2. Jordi Vaspet

    Ei, perdoneu, he estat al PopArb aquest cap de setmana.
    Us he dit mai que la música en català és la hòstia?

  3. marieta

    Venga! una temporadita en Sudan o Palestina te vendrai bien. Con el calor tal vez se te combustione la neurona que te queda, pero tal vez se divida,milagro! cual ameba, dandote la oportunidad de entender un poquito mas la complejidad y la diversidad del mundo, y del Islam.

    perdona que no escriba en catalan, lo estoy aprendiendo, es que soy extranjera, (de zaragoza).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s