L’última oració és la millor

Article escrit en resposta a “Elogio de PSC y UGT” publicat avui a La Vanguardia

Una de les converses més repetides entre els col·legues columnistes és el pànic que t’envaeix quan obres el Word i t’aclapara la llum blanca del document nou. De què vull que parli en Basté, la tieta i el conserge? En Francesc-Marc em va confessar un dia que  té un dau de sis cares ben gran amb un tema a cada cara. I toca el que toca. És clar que el dilema és quins sis temes tries, no et fot Francesc. A mi no em calen daus perquè sé qui sóc: dona lliure, catalana i amb opinió. L’actualitat no actua sobre mi, jo sóc l’actualitat. Ara bé, no sabeu com és de d’avorrit aquest inici de curs. Perquè què voleu que us digui, sense indignats i amb la primavera àrab que aviat serà tardor i tothom sap que a la tardor ni fred ni calor, espero les eleccions i enyoro el Josep; el meu Josep. I avui m’ha passat una cosa que no em passa gairebé mai: dos dies i un sol tema.  I és que la resolució del Tribunal de Justícia de Catalunya s’ho val. Vaig perdre el post-it amb uns quants arguments i ara només em toca jutjar les accions dels altres alhora que lloo el venerable president Pujol. Això sempre està bé i és més ràpid d’escriure.

 El model de cohesió social que va engegar el president Pujol va potenciar la integració d’una societat en formació i en perill de transformació. Si això es va aconseguir va ser  mitjançant la llengua que va funcionar de baula social. I és ben clar que la l’educació ( volia dir “civilització dels nouvinguts” però avui faig un copet a l’esquena dels socialistes) és el cavall de batalla. Ara no he dit res però tampoc no ho pretenia. Tinc aquest poder: conjugo a la perfecció fons, voluntat i forma.

Ai, la conclusió…Podria explicar que el model d’immersió lingüística de convergència és una ficció, una mentida, un horitzó, perquè tothom sap que el català a les aules és una voluntat però no una llengua d’ús. El català llengua vehicular dels centres educatius de Catalunya? Tant de bo. El bilingüisme és un mal assumpte tal com demostra l’edició en català del diari del conde; tifa de vaca. Perdoneu, ara m’he emmerdat una mica. Conde te quiero, te quiero! Godó, Godó, Godó!

Anuncis

3 comentaris

Filed under Uncategorized

3 responses to “L’última oració és la millor

  1. Quin món, en el que la Pilar gratis escriu millor que la Pilar Pagada pels subscriptors i contribuents fiscals.

    Però quin món!

  2. Pilar,
    em preocupes una mica, et veig fluixeta en aquesta arrancada de curs…crec que enyores molt en Cuní, no?

    Mira, et passaré unes recomanacions d’uns hotelets a la costa de Marsella perquè hi vagis ben aviat. Els aires francesos i la “Haute Cuisine” t’animaran. A mi m’anima…

  3. Jordi Vaspet

    Ei, Pilar.
    Que consti que jo parlo també del que vull. El Barça, els Manel, els rics i els pobres. Què més puc demanar?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s