No ens prohibiu prohibir!

Article escrit en resposta a ¡Viva el eufemismo! publicat a La Vanguardia el 17 de setembre.

Amigues, avui tinc poc temps i només faré un petit apunt. En el nou programa del meu adorat Josep Cuní (últimament el veig tan content…), tinc el dubtós honor de compartir taula amb un parell de progres (un d’ells, polític d’Esquerra caigut en desgràcia, Déu n’hi do!). En la darrera tertúlia, parlàvem de la nova llei sobre l’espai públic que planteja el Govern i vaig dir que em semblava molt bé perquè, atenció, crec que “la llibertat es basa en el verb prohibir”. I mireu, no m’agrada citar-me, però quan me’n surt una com aquesta… la veritat és que em costa resistir-m’hi.

Com ja m’esperava, els progres se’m van llançar a sobre, suposo que impel·lits per aquell infaust adagi seixantavuitista, “prohibit prohibir”. Pobrets ells, annegats de tan pancartisme, em van dir que preferien sinònims (sic) com ara regular, tolerar o educar. Per sort, en Màrius, insigne intel·lectual i amic meu, em recolzava i així vaig poder exposar el meu pensament. I, amigues, el que vaig dir no pot semblar estrany a ningú. Cal que No oblidem el significat i la importància de la paraula prohibir. Si no prohibíssim, imperaria la llei del més fort. Els tirans, els dèspotes, els llibertins (que són poc més que el que s’oposa a la llibertat), ens governarien.

I és per això que dic: afortunadament, prohibim. I bastant que prohibim, la veritat. Gràcies a això podem caminar tranquil·les per plaça Catalunya sense que uns eixelebrats a qui l’ajuntament va prohibir acampar coartin la nostra llibertat. I és per això que potser d’aquí un temps podrem passejar també per les Rambles sense que unes prostitutes vingudes de mar enllà o potser unes senyores cobertes per aquesta tela emblema de tota manca de llibertat reprimeixin la nostra voluntat. O el que és el mateix, és així com nosaltres, els amants de la llibertat, ens protegim dels qui procuren imposar la llei del més fort.

Perquè, com deia l’oncle d’Spiderman, un gran poder comporta una gran responsabilitat i això fa que qui té el poder de saber de debò què és la llibertat (és a dir, nosaltres) ha de responsabilitzar-se. Per tant, dic jo: amigues, no tinguem por. Prohibim i, a més a més, prohibim bé.

Anuncis

4 comentaris

Filed under Uncategorized

4 responses to “No ens prohibiu prohibir!

  1. Xavier Baralla

    A mi m’agrada molt l’Spiderman. Tot i que el capità amèrica la té més grossa. Ui, ara com s’esborra això. Merda, merda, i això, aia tmtampoc volia dir aiaixò, aaia aiaaia i aaaaaa twitterrr, faisssbuccc, Stalin!

  2. Ai Pilar, i què pensaves quan vas veure aquell senyal de “prohibit aparcar”?

  3. Manel Fuertes

    Dallonses! Quina casuística més curiosa que descrius Pilar.
    Em recorda un carreró de Campdevànol que vaig visitar fa molts anys amb uns amics.
    Quan vulguis et convido a una pinta i en parlem. M’encanta el teu blog/bloc. Amb g o amb c? És una discussió que tinc sovint amb els meus amics de l’Institut d’Estudis Catalans.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s