Mas, te quiero quiero, Mas

Article escrit en resposta a La sobriedad, publicat a La Vanguardia el 29/09/2011.

Avui al meu article a LV he intentat ser imparcial, no deixar-me endur per la passió. Primer dia a la facultat de periodisme: l’objectivitat. Ho recordo com si fos ahir. El profe estava boníssim. Objectivament boníssim.

Però això no és un diari, és el meu bloc personal i, ja ho sabeu, aquí m’agrada deixar-me anar una mica més. Internet: un espai de llibertat. Internet: un espai de llibertat? Ja tinc títol pel meu pròxim llibre. Doncs bé, aprofitant aquesta oportunitat que em brinda la tecnologia, avui us volia parlar del president Mas. Del silenci que va seguir el seu recent discurs. De l’èpica d’aquest silenci. El que hauria de ser un gest de contrició, d’humilitat, es transforma en un gest grandiloqüent, de gran home, de messies, de totpoderós: “No aplaudiu quan jo parlo. No rebaixeu el meu discurs a la categoria de qualsevol vulgar vodevil d’en Joan Pera. Jo parlo, vosaltres calleu i escolteu”. Jo me l’imagino donant una ordre d’aquesta mena als parlamentaris, no? Amb aquella clenxa, aquelles barres tenses, aquell afaitat tan perfecte. I els vestits que porta? I com els conjunta amb les corbates? I la lluentor de les seves sabates? Afortunada aquella que pugui creuar-se’l en un passadís del Parlament i ensumar el perfum d’home que exhala a cada moviment. En fi nenes, ja ho va dir el cantautor: “Mas, te quiero quiero Mas”.

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Uncategorized

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s