Volando Boi

Article escrit en resposta a Los errores de salut, publicat a La Vanguardia el 2/10/2011.

Què està passant a la conselleria de Salut? Més enllà de les explicacions apocalíptiques i del pancartisme sindical, recolzat per aquells que van gastar el que no tenien per construir tres governs enlloc d’un, és clar que alguna cosa esta passant a la conselleria de Salut. És cert que els actuals responsables no tenen la culpa de la irresponsabilitat dels anteriors dirigents, que promovien el sexe oral entre menors – es una zorrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrra – amb diners públics sense importar-los el més mínim hipotecar el futur de les generacions posteriors. I d’aquella irresponsabilitat aquestes retallades.

També és cert que no són acceptables aquests mètodes estalinistes dictatorials d’esquerres – que no per ser d’esquerres són menys dictatorials (ara no recordo si això ho he dit en altres ocasions?) – com la irrupció d’una colla d’oficials de les SS amb bata blanca, emulant la nit dels ganivets llargs en mig d’una negociació entre sindicats i l’ICS. Els que van promoure aquesta acció, igual que els que tallen la Gran Via de manera sistemàtica intentant provocar el caos a la gent normal, han de ser perseguits, jutjats i castigats com es mereixen. “Aquest és l’únic país del món on algú pot tallar un carrer sense permís i no li passa res”, Màrius Cargol dixit. Així que més ma dura i menys comprensió maigdelseixantavuitista contra els radicals.

Per on anava? Ai, sí, que el noi de les retallades (“Retallades Boi”) no té cap culpa de dirigir un sector plagat d’oportunistes, de sindicalistes vagos i d’esquerranosos sense escrúpols. Bé, de fet no anava per aquí. Jo el que volia dir, en el fons, en el fons, és que potser alguna cosa no s’estava fent del tot bé. Però millor deixar aquesta idea pel tercer paràgraf després d’haver destrossat als papanates còsmics que són els metges i les enfermeres del país, que així queda una mica més diluït…

Resumint, més posar-se les piles i menys fer demagògia. Que les retallades les necessitàvem com el pa que mengem, perquè la sanitat pública era una barra lliure. I ja sabem que aquests ajustaments no afecten la qualitat. Només han retallat la part que abans es destinava a que els metges es fotessin de cubates fins el cul a la barra lliure de la santitat, amb diners públics i en horari laboral. I encara tenen la vergonya de queixar-se.

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Uncategorized

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s