Centrem-nos

Article escrit en resposta a La vacuidad, publicat a La Vanguardia el 4-10-2011

Amigues, el meu article d’avui a La Vanguardia no parla del fet de ser vaca, sinó de la buidor. I és que, arribat el temps de les campanyes electorals, els candidats es veuen obligats a tenir una idea per roda de premsa. I com que no és possible donar tant de si mateix, es posen en mans d’assessors que els hi fan una campanya en la qual tot, absolutament tot, forma part d’un guió i d’un pla previ. Això ho sé bé, perquè recordeu que jo era política. En conseqüència, com que els discursos són tot forma, tot façana, i cap contingut, parlar de política en temps de campanya electoral té molt poc d’interès.

Però, estimades, when life gives you lemons… ja sabeu, toca arremangar-se. I més si allò perquè us paguen és perquè la féu bullir una mica (a mi també se’m disputen les facultats de filologia, però el sentit de la responsabilitat em diu que el meu deure és quedar-me aquí, amb vosaltres, donant-vos veu, intentant fer una mica de llum en aquest caos).

Així que en l’article d’avui m’agafo els dos candidats principals i em faig preguntes (preguntes que, si fem cas a la meva premisa inicial, tenen molt poc interès, però, vinga). Sobretot m’interrogo sobre el socialista, que els sociates sempre mereixen ser escrutats de més a prop. Per què, Alfredo, ara fas veure que no has participat en el govern de Zapatero? Per què, beneit, dius que pujaràs els impostos i els ajuts i, en canvi, no saps concretar com crearàs llocs de treball? I tu, Mariano, per què tampoc saps concretar res més enllà de l’obertura al públic del Valle de los Caídos? Que no ho veieu, tots dos, que no féu més, amb aquestes declaracions, que allunyar-vos del centre polític?

I amigues, avui dia, després del fracàs de les ideologies, que està absolutament demostrat, és incontestable i irrebatible (allà a cal Conde ho diu tothom), només ens queda el centre. Perquè el centre no és una ideologia, sinó que és la Veritat, el Sentit Comú i tot el que en queda fora és buit, no existeix, no té contingut. El centre és allà on hem de trobar-nos els que tenim alguna cosa a dir més enllà de pancartes i indignacions. El centre és la Terra Promesa. Per tant, senyors, perquè no fem el que cal? Tothom sap què és el que cal, així que no cal que us ho expliqui. Fem el que cal, i fem-ho de centre, com l’Artús, vull dir, l’Artur. Senyors, centrem-nos.

Però, en fi, estem en campanya i els polítics no m’escoltaran i de nou semblarà que la fosca s’abat sobre nosaltres… Per això, perquè no patiu, perquè vegeu que, enmig de l’ombra, llueixen fars d’esperança (com jo), perquè sapigueu que, després de la tempesta, arriba la calma, vull acabar, amigues animalistes (com jo), assenyalant la bona notícia del dia: el cocodril gegant de les Filipines ha tornat a menjar després d’un mes de vaga de fam. Tot està per fer i tot és possible.

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Uncategorized

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s