L’enemic a casa i l’esquerra salvant els mobles

Article escrit en resposta a La lideresa, publicat a La Vanguardi el 12.01.2012

El cabró del Juliana se m’ha avançat…quan l’enganxi a l’ascensor de la Torre Barcelona del Grup Godó m’haurà d’aguantar uns crits. Però el molt cabró, és el més llest de tots, el de l’olfacte més fi, el número 1, el Michael Jordan dels articles, l’Ussain Bolt dels que dicten la tendència, el Leo Messi dels nous focus d’atenció periodística….

I tots dos, el ‘dream team’ dels opinadors, hem decidit que el focus és a Madrid, al kilòmetre zero, a la Porta del Sol (lloc proper on estaven els bruts, ineptes i ignorants dels indignats…brrrr! només pensar-hi altre vegada ja tinc calfreds), allà on tan m’agradaria estar algun 31 de desembre imitant el so de l’esquellot major.

I en aquest indret és on està ella…en el seu despatx, al seu tro, la líder (perquè, amigues, en català no existeix el femení), com aquella imatge de l’època de Maria Antonieta, amb perruca i tot. Aquesta diablessa (perquè aquesta paraula sí que existeix el femení! homeeee…) de la política, la reina del planeta Madrid i que mana més que el Gran Barrufet és qui li posarà les coses més difícil al gallec tranquil (o més aviat sòmines) que tenim de president del regne. Perquè  prou feina té l’esquerra a salvar-se el seu propi coll i, com és lògic en tota democràcia, no hi ha espai per posar-se a perdre el temps avaluant la tasca del govern, només faltaria! I els d’IU? A la revolució agropecuària!! (encara no he estat capaç d’esbrinar perquè ho he dit això…però em sembla brutal!).

I allà està la reina de “los madriles”, brillant amb llum pròpia i repartint a tort i a dret des de la seva trinxera mediàtica. Unes ment brillants que han decidit putejar en Rajoy ja que s’ha de fer una mica de soroll i, com hem dit, l’esquerra té assumptes més importants.

Per tant aquesta legislatura jugarem al joc de “fer sempre el contrari”. Si el govern de Rajoy diu que els impostos pugen, ella diu que els baixa. Si Rajoy diu que ens hem d’estrènyer el cinturó, ella fa uns pressupostos alegres i sucosos, si Rajoy es deixa el cabell llarg, ella es pelarà al zero…i així anar fent.

Però perquè tot això tingui coherència haig d’acabar atacant Madrid, Espanya i el tracte fiscal cap a Catalunya i per tant deixarem anar un parell de tòpics, i article resolt (misteri resolt, que diu aquell). Madrid menja apart, no paga impostos i només rep que transferències de l’Estat i per això, doña Espe pot fer tot el que fa i si ho féssim els catalans ens dirien de tot d’aquí fins a Lima. És probable que en això hi hagi certes veritats però per criticar la reina de les reines em poso a defensar al sòmines del gallec i els seus plans de retallades…si és que l’esperit combatiu i d’esquerres no l’he perdut mai!!!

Anuncis

1 comentari

Filed under Uncategorized

One response to “L’enemic a casa i l’esquerra salvant els mobles

  1. Ah, però l’Aguirre ja ha viatjat a l’Índia i s’ho va passar Bombai. Tu encara et trobes en el “berexit barah”.

    Doncs res, el futur és una aventura.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s