El consens (o com guanyar-se les iaies de la Bonanova)

Article escrit en resposta a “La hermosa Barbie calva” publicat a La Vanguardia avui.

Ahir amigues… Diumenge altra vegada.

Ahir vaig forçar la màquina fins als límits on em permet un determinat diari de capçalera blava que ara també es publica en català, Llegeixo Messi mediante. Ras i curt, ahir em permetia el luxe d’afirmar la superioritat de la civilització occidental i, per reblar el clau, esmentar el nazisme i el totalitarisme com a exemple del contrari. Equilibrisme retòric, enginy còsmic, filibusterisme badaloní endimoniat! Aquí us vaig dedicar la versió barroera del tema, una trapellaria divertida, d’aquelles coses per al públic jove que faig només a la xarxa perquè les iaies de la Bonanova no hi entren i perdria la meva reputació seriosa. “Decir los mismo con acentos distintos”. Ja ho diu la Chacón… pobra imbècil socialista….

Avui haig d’equilibrar la balança. To balance, en diuen els anglesos. Com deia Shakespeare “to the bread, bread, and to the wine, wine”, que no vol dir massa res ni té a veure amb el que deia, però un parell de cites de grans referents de la superior civilització occidental sempre et fa posar a la butxaca algun pseudo-intel·lectual desencisat amb l’esquerra que passa per Francesc Macià en direcció Aribau 228, a buidar la frustració al país donde los sabios se retiran del agavio de buscar labios que sacan de quicio.

En resum, que si parlo dels nens amb càncer segur que ningú es fica en contra meu. Jo n’anomeno “articles del Consens” (que no de consens). Són aquells que, com deia Alfonso Guerra (que Netanyahu em perdoni per citar un socialista) “solemnizan lo obvio”. Però són aquells que, un cop els han acabat de llegir, les iaies exclamaran “la Lahora a vegades diu etzaguellades però té el cap a puestu”. Aquest és l’objectiu. De sobte, la superioritat occidental serà una mica menys etzaguellada i es convertirà en una manera una mica exagerada – ja sabeu com és ella – d’expresar una idea d’algu que té el cap a puestu. Què us sembla?

Construcció del discurs de clavaguera.

Anuncis

6 comentaris

Filed under Uncategorized

6 responses to “El consens (o com guanyar-se les iaies de la Bonanova)

  1. ila

    Lahora dixit:”¿es bueno fabricar una muñeca enferma?, y más teniendo en cuenta que el juego no parte de la realidad, sino que siempre se plantea como un ideal” Cual es su ideal, señora Lahora? una muñeca rubia de plastico?

    JUGETES CAPITALISTAS! 😀

  2. Boníssim Ila, gran document!
    esperem més aportacions com aquesta!

  3. Pilar, perquè no has escrit sobre els Mossos? Fins ara mai t’has perdut cap oportunitat de mostrar-te molt amiga d’ells.

  4. Candide, encara et veig molt verd.
    el divendres al vespre me’n vaig pitant a Cadaqués a relaxar-me amb en Roberto un cop he acabat els articles del cap de setmana. Així, l’article del diumenge mai l’escric el dissabte si no el divendres (o a vegades el dijous quan m’escapo un dia abans, jijiji) i per tant, l’article del diumenge sempre és atemporal.
    Ja veuràs la setmana que ve. Segur que trec el tema dels Mossos…

  5. Xavier Baralla

    Perdoneu, però jo voldria un bloc com aquest. Li he preguntat al Foix i no m’ha fet cas. Em podríeu dir on he de fer clic? A l’E? A la tassa Java? A la guineu roja? Quina és la icona de “hasser bloc de opinión”?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s