Fraga dossier

Article en resposta a El papel de Fraga, Recuerdos del embajador Fraga i Epitafio de Fraga, tots ells publicats a La Vanguardia el 17 de gener de 2012.

Ahir al matí el José Antich em va trucar: “Pilar, tu ets la meva dona de confiança: La Vanguardia et necesita. Fraga és mort i els de sempre aprofitaran per fer broma i per criticar-lo, ignorants de quant li devem a ell i als homes com ell. Nosaltres som la capçalera mediàtica superior, la més equànime, i tenim la responsabilitat d’instaurar el nostre cànon, que és l’únic veritable. És una missió complicada, però estic segur que estaràs a l’alçada”. A continuació, va prosseguir a explicar-me com hauríem d’operar.

Ell, en primer lloc començaria per explicar que Fraga ha estat una figura polièdrica. Així s’entendria que, si li dedicàvem una lloança de Fraga, era perquè La Vanguardia és un diari lliure i la llibertat, com Fraga, és polièdrica: la pots fruir des de tots els cantons (excepte des del comunisme i l’islamisme radical, és clar). Després d’aquesta afirmació, glossaria el seu full de serveis des d’allà l’any… 75 i deixaria pel final que Fraga va col·laborar amb el règim de Franco, tot dient que, a veure, molts altres van fer-ho tant o més.

En segon lloc, va continuar, el Foix escriuria des del punt de vista d’aquell que va conèixer l’Home de prop, concretament quan era ambaixador a Londres. Foix, amb la seva prosa deliciosa evocaria, amb la nostàlgia que se sent cap als anys de la joventut, les cases exclusives del barri de Belgràvia i la lectura amena de llibres voluminosos a la vista dels parcs londinencs. Recordaria el seu cantó més autoritari, però ens mostraria que la seva duresa, no la d’un Jomeini o un Kim Jong Il, sinó la d’un pare amatent; el lector gairebé s’entendriria en imaginar-se Fraga trucant en Foix a les tantes de la nit per comentar el Glasgow Herald…

Finalment, em va dir, jo hauria de reblar el clau. “Com que ningú pot dir de tu que siguis ni de dretes, ni anticatalanista, ni, encara menys, franquista, ets la dona ideal. El teu article, haurà de fer notar que, potser, irreflexivament, tots podem insultar Fraga i el que representa. Tu Pilar, ets una dona d’empenta, tu crides, tu acuses. De tu esperaran que diguis que va ser sanguinari i dictatorial. Però, aleshores, Pilar,” va seguir el José, “aleshores és quan fas un gir dels teus, i el lector s’adona que gairebé tot el que tenim ve de la gent d’ordre com Fraga. El lector veu de nou que cridar i sortir al carrer, alçar la veu o insultar, avui en dia, ara que ja som a tan tocar de la llibertat, ara que ja tenim Vanguardia en català… és una falta de respecte als homes que ho han donat tot per l’ordre i la política! Ah, i de pas, si  pots, abans d’acabar, deixa caure que el Carrillo també té un passat igual de fosc”.

En José era conscient de la grandesa de l’empresa. No es tractava d’un rentat de cara, es tractava, com sempre a La Vanguardia, de dir veritats. Veritats costoses, però necessàries. Em va preguntar si ho entenia. “Ho veus, no, que així estarem contribuïnt a que tothom entegui la importància del gran home, la dignitat del sistema que ens bressola? La importància dels sacrificis? Entens per què t’ho demano?”. I jo, que sempre sé veure quan és que el país em necessita li vaig respondre “sí, José, i tant que t’he entès”, vaig penjar l’auricular i em vaig posar a escriure l’article.

Anuncis

4 comentaris

Filed under Uncategorized

4 responses to “Fraga dossier

  1. ignasi

    he participat en l’enquesta a favor de l’opció més votada; només lamento que no quedi clar el sentit del vot, si és un lament o una celebració…

  2. pilarlahora

    dóna’n les gràcies, Ignasi. Si et permetéssim expressar-ho, i intuint la teva resposta, podries estar cometent un delicte que comença per antisemi i acaba per tisme. T’estarem vigilant!

    • Ah no! L’amenaça ha de donar alegria als amics d’Israel. Perquè què seria Israel sense enemics? Haurien d’haver redamés els palestins expulsats ja fa temps. I és per això que Catalunya és Israel, perquè sense l’enemic espanyol, com justificar negar drets civils a la meitat de la població? Dolent és bo. Amic és enemic.

      Veritat és mentida.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s