Hola? 2012? Burgesia catalana?

Article escrit en resposta a “La casa por el tejado” aparegut a LV del 31.10.2012

Amigues, avui, entre el Cuní, una cosa i l’altra, tinc poc temps, així que el truqui de l’article d’avui us l’explicaré ràpid. La veritat és que l’article d’avui era fàcil. El fracàs d’Spanair ha donat ales a tota aquesta púrria nacionalista espanyola, i en aquests casos el primer que convé fer és, evidentment, cridar xafarranxo, i posar-nos tots a punt i hombro con hombro, que dirien enllà de l’Ebre, per defensar el que és nostre. Sapigueu-ho, la culpa de gairebé tot el que ens passa, és d’Espanya, i aquí ja podeu pujar-hi de peus i no m’ho discutiu. Aquests que fan aeroports per vaques i estacions d’AVE desertes, què ens han de venir a criticar si ens ve de gust abocar uns quants milions d’euros? Ves, home ves i que no ens atabalin. I així ja m’he pulit mig article.

Però és clar, encara em quedaven 200 paraules per omplir, sóc un referent en el món de l’opinió, i la meva marca és, justament, l’impacte. Així que en l’altre mig article, giro en rodó i ens miro al mirall. Reconec que potser nosaltres hem fet alguna cosa malament (i quan parlo de nosaltres, el meu públic entén Tripartit, espero). Em preparo el terreny apuntant dos possibles errors. Primer em demano: “realment era necessària una aerolínia per aconseguir vols intercontinentals?”. Com que la veritat és que no en tinc ni idea, no responc i, amb el lector despistat, llanço la bomba. El segon error, sembla mentida, va ser pensar-se que encara existia la la burgesia catalana! 2012? Hola? What? Com es pot pensar que avui, a 2012, l’alta burgesia catalana és com aquella que es feia fer palaus per escoltar música clàssica! (ja ho sabeu, el súmmum de la dinamització econòmica, això dels palaus).

I aquí ja me n’he anat per les branques. A veure, la cosa ve a ser: si els papàs no s’hi posen, nosaltres sols, on hem d’anar? I llavors començo a insinuar que tota aquesta alta burgesia és una mica botiflera, i que molta bandereta, però que després… i és aleshores que aixeco la vista i veig la foto del Conde, que em mira i… a pesar que, sapigueu-ho, a La Vanguardia, s’hi pot escriure de tot, acabo, de nou, rajant obertament del tripartit i una mica menys del govern actual.

I així és com, amb una bomba conceptual i unes quantes exclamacions, mato un altre article i puc arribar a temps a 8tv. I qui dia passa, any empeny

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Uncategorized

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s