Moros bons, moros dolents i reis forts

Vaig tancar la setmana anterior amb integristes cristians i la nova la començo amb musulmans. Però si la història de diumenge era la d’una lluita entre cavallers demòcrates, la d’avui és esfereïdora. Hi havia una vegada, al Marroc ideal, una família de moros bons. Eren tan bons que el marit era advocat (famós), el fill estudiava física i la filla havia guanyat un premi de l’Acadèmia Francesa i l’anava a recollir amb la mare. Vaja, resumint, que eren tan bons, que amb prou feines semblaven moros. Un dia, però, uns moros dolents, islamistes, salafistes i radicals, van posar tot de bombes per Casablanca i van matar el pare i el fill. Anys més tard, el partit dels islamistes moderats va pujar al poder i, a la primera ocasió que van tenir, van fer que el rei indultés tres dels ideòlegs d’aquella matança (als terroristes suïcides és molt difícil alliberar-los), i així va fer un pas més cap a convertir el Marroc ideal en una terra de tenebra. L’últim bastió de resistència contra l’islam dolent, a punt de caure per terra.

Que l’alliberament d’aquests presos es fes en motiu d’una festivitat religiosa en la qual s’han deixat anar en total 458 persones, a mi, me la bufa.  Que la gran majoria dels detinguts acusats d’haver tingut relació amb l’atemptat van ser arrestats sense acusacions formals i, segons alguns pijoprogres de les associacions de drets humans, van ser torturats per obtenir confessions falses per salvar el cul al govern marroquí, també. A mi el que em subleva de debò, fins al punt de ser capaç d’utilitzar el dolor d’una família de moros bons per defensar la meva postura, és saber que hi ha un país ple de moros dolents conspirant per destruir-nos i que el seu rei, per pura debilitat política, és incapaç de posar-hi ordre. El que em rebenta, fins al punt de pensar que potser convindria posar-hi un protectorat, és saber que l’objectiu final dels moros dolents som nosaltres. Vull anar pel carrer sense preocupar-me, pujar a Cadaqués sense témer els suïcides i dormir tranquil·la sabent que els meus néts no hauran d’aprendre el Corà de memòria a l’escola. I per això, vull que el rei de Marroc sigui savi i just, però sobretot, molt fort, per així poder mantenir a ratlla els moros dolents. No vull un rei de Marroc, quan el busquis al Google, la primera paraula que et sugereixi sigui gay.

Article en resposta a Asesinos de Sueños, publicat a La Vanguardia el 7-2-2012.

Anuncis

5 comentaris

Filed under Uncategorized

5 responses to “Moros bons, moros dolents i reis forts

  1. Los moros malos llevan muchos años calentandole la cabeza a los moros buenos y a los malos.Esto paso en la plaza de cuba en Mataró,un señor le recriminó a una señora marroquí y embarazada, que se había colado en el puesto de una pescaderia,esta señora se puso como una fiera y le respondió dicienlole,tu me echas pero el que tengo en la barriga te echara a ti.Los imanes de las mezquitas que hay en cataluya proclaman este mensaje,cuantos mas seamos menos armas necesitaremos.Solo es cuestión de tiempo.Y acabaré con algo mas agradable y con cariño,la foto sensual y provocativa si que estas guapa peroooo yo diría que con censura,otras!!! Y el ese capillo de la Rahola ,hay que verlo en el Twitter de Perpiñan?

  2. Jo subscric tot el que diu l’anterior comentari. Bueno, hi ha coses que no he entès però les subscric igualment.

  3. compte!

    de que sólo es cuestión de tiempo en Catalunya damos fe, los de la barriga de las murcianas y las extremeñas ya nos están echando…

    • Antes de nada quiero pedir disculpas por no escribir en Catalá,ya tengo dificultades para hacerlo en castellano porque mi nivel cultural es cortito.En mi comentario anterior yo quería señalar la idea que desde Islam se les da a sus fieles,y que el humano es un borreguito que por naturaleza necesita un pastor,un lider,un jefe o como se le quiera llamar,pero no solo en religión sino en todo,y si esa figura que le guía le da un mensaje equivocado,pues pasa lo que pasa!! A lo que tu comentas sobre los ciudadanos del país de mis padres y que vinieron a mi país,no te puedo decir nada, es tu opinión.Mi abuelo fue un republicano apaleado,torturado y encarcelado por el franquismo,gracias a compañeros catalanes de su partido pudo esconderse aquí hasta que murió el caudillo,yo se que desde mar de cadaques,que es donde están sus cenizas,todavía le esta dando las gracias a Catalunya y sus compañeros del Psuc.

  4. Màrius Cargol

    Shht, shht, Javier! en català, conde s’escriu comte, no comPte!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s