Gol per l’escaire

Amigues, l’article d’avui el dedico a tots aquells que, des d’un lloc o altre, m’escarneixen i m’acusen de fer-li massa la gara gara al poder. A tots vosaltres, benvolguts*, us dedico el text d’avui a La Vanguardia.

No us esperaveu tota una Pilar com jo carregant contra la reforma laboral del PP, oi? Us sorprèn que, com vaig fer l’altre dia contra els funcionaris, avui no fiqui la mà a la butxaca sense fons dels tòpics lahorians per parlar-vos de com els treballadors espanyols s’inventen excuses per no anar a la feina o passen hores i hores davant l’ordinador sense fer res de profit mentre l’empresari paga i paga, no? Doncs no, amigues, no, això li deixo al Sostres.

Una servidora és, com l’estimat Màrius Cargol, “liberal amb cor socialdemòcrata”; és a dir, que mentre no ens toquin gaire la cartera, no tenim res en contra que els pobres tinguin pagada l’escola, la sanitat i fins i tot una caseta a Salou. I, per descomptat, no ens sembla gens malament que tinguin drets laborals! Això de l’esclavisme és de societats antigues i feudals, i una diria que fins i tot integristes! Per tant, avui es tracta de d’afirmar que aquest govern s’ha passat. Ara, no ho farem com faran les esquerres demodées, no.

Perquè, precisament, els problemes de la societat occidental vénen del fet que, tant l’esquerra com la dreta, continuen aferrats a les seves proclames prediluvianes i així no hi ha manera. La societat occidental civilitzada només serà aquella en la qual, com molt bé dono a entendre al meu article, les estridències de la lluita de classes hauran deixat pas a la mútua i màgica comprensió entre uns i altres; aquella en què la flexibilitat del mercat laboral (aquell lloc on es compren i venen contracten treballadors) i l’alta ocupació (enlloc de treball), no se sap com, però no tindrà a veure amb la depauperació de les classes treballadores; aquella en què empresaris i treballadors ballaran una harmoniosa dansa i tampoc ningú sabrà perquè; aquella en què tots, en definitiva, hauran vingut a nosaltres, al Centre, a La Vanguardia, als liberals amb cor socialdemòcrata.

Que tot això que insinuo a l’article i aquí us faig evident no vol dir res? Bé, potser per vosaltres, benvolguts, que no enteneu les subtileses dialèctiques del meu ideari. Però, pels liberals amb cor socialdemòcrata, per a aquells que coneixem la màgia de la Tercera Via i podem estar en contra de la reforma laboral mentre menyspreem els acampats de la Plaça Catalunya, us puc assegurar que sí. I a més, gràcies a aquest article, recordareu durant un bon temps que encara esteu lluny de poder endevinar per on us sortiré demà, i que, altra vegada, us he endinyat un bon gol per l’escaire.

Article escrit en resposta a Se les ha ido la mano, publicat a La Vanguardia el 14 de febrer de 2012.

* Sí, com que sóc una dona dialogant i que accepta l’oposició, us vull bé, sempre i quant no caigueu en l’insult ni la desqualificació personals

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Uncategorized

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s