EL MEU TRAUMATÒLEG

Avui és dissabte, i toca un article més o menys light. Amb la setmaneta que porto, ja tocava.

Avui a La Vangu, ja ho deveu haver llegit, parlo de la “dación en pago”. La primera remarca que puc fer és: sort que el Conde ens obliga a escriure en castellà! No tinc ni puta idea de com es deu dir en català. La dació en pag? Donació en pagament? Donament en pagació?

Fora d’aquest petit problema formal (que els traductors i correctors de La Vangu en catalufo s’encarregaran de solucionar), el contingut de l’article és el de sempre. La diferencia és que avui em mostro més humana que altres dies, més comprensiva amb els pobres. No sé què ho deu fer… La brisa de Cadaqués m’estova… I la mirada del Roberto també.

Resumint, a l’article d’avui ataco la voraç societat capitalista en la que vivim immersos i critico el sistema bancari que no té en compte les persones. Tot i així, deixo clar que no és que sigui una d’aquestes antisistema ignorants i de pensament sectari: crec en el mercat lliure. Ja sabeu què el meu pensament és de tal complexitat interpretativa que està ple de matisos i contradiccions. És per això que en aquest bloc intento rebaixar-me al vostre nivell tot fent esdevenir els articles comprensibles.

Però el més important de l’article d’avui no són les hipoteques, ni els treballadors, ni el sistema financer. El veritablement essencial de l’article d’avui és el doctor Montserrat. Us hi heu fixat, oi, com l’esmento de manera gratuïta i sense que vingui gens a cuentu cap al final de l’article? Heu vist com l’anomeno, falp!, de passada, ningú se n’ha adonat, però ja està fet. Anys d’experiència i mestratge, nenes. L’art de l’articulisme no té secrets per mi. Us deveu estar preguntat per què. Us ho confessaré, amigues. Ja sabeu que sóc una amant de les tradicions. Situant-me en la més arrelada tradició burgesa, m’agrada fer regals als meus metges. Ja ho sabeu. Allò de gràcies doctor, i un pernil per Nadal. El doctor Montserrat, el meu traumatòleg, no pot menjar pernil perquè té una mica de colesterol. Davant la manca d’idees (vaig pensar que les flors no li farien gràcia), amb el Roberto vam decidir de convidar-lo un cap de setmana a la nostra caseta de Cadaqués. “La casa de la platja”, una altra d’aquestes boniques tradicions. El cas és que ahir estava a la terrassa escrivint el meu article a l’Ipad mentre bevíem uns aperitius amb el Ferran (el doctor) i el Roberto. Al final, anís rere anís (ja sabeu que si ets de Badalona beus Anís del Mono sec), vam acabar tots una mica tocats. El Roberto volia escriure el meu article, i el Ferran volia sortir-hi. Evidentment, m’hi vaig negar, ja que mantinc la meva enteresa professional fins i tot en els moments d’embriaguesa. Però el borratxos són pesats i insistents, i no li podia fer un lleig al meu convidat. Finalment, vaig acceptar de fer-lo aparèixer al meu article de dissabte, i així ho he fet! Veieu què fàcil? Article publicat, opinió donada, metge content.

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Uncategorized

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s