Casualitats i causalitats

Article escrit en resposta a Casualidades de la vida” publicat el 01.03.2012 a La Vanguardia

Nenes, avui tinc una fusió entre l’espiritualitat que m’inspira Schiller i les ganes de tornar a pujar-me de forma decidida al tren de la independència com en els meus anys més guerrers i de menys depilacions. Però llavors penso en l’inigualable President Mas i els seus meravellosos i sensats raonaments quan explica que la societat catalana encara no està prou madura i per tant “això no toca” i en comptes d’independència, amigues, hauríem de parlar de “transició nacional” o del “dret a decidir”. De la mateixa manera en comptes de concert econòmic direm “pacte fiscal”, quan es parli dels acords de govern amb el PP li direm “geometria variable” i quan ens acusin d’aplicar el copagament de la sanitat pública li direm “tiquet moderador”. Queda entès, no? I així donarem un cop de mà al sofert govern de la Generalitat per tirar endavant el país en moments tant durs com l’actual, que d’això es tracta, de sumar i no de restar. No com els del PSC i l’espanyolista de la Chacón que només fan que posar pals a les rodes, sinó com molt sàviament ha fet el PP i l’excitada de l’Alícia (que per cert, des de que li vaig dir que es frenés una miqueta no ha tornat a aparèixer. D’això se’n diu ser líder d’opinió i de marcar els tempos i l’agenda política d’aquest país! Em felicito fill).

Però de fet, avui el PP no és fruit de les meves lloances ja que el “gallec tranquil” diu que li pagarà una muntanya de calés a Extremadura però en canvi es riu de Catalunya i diu que no ens pagarà fins el dia del judici final. Avui estic brillant a metàfores. Què és l’Estatut? Un ocell, un avió, Superman vingut a menys? I què és Catalunya? Una vaca mal alimentada de mamelles gegants que es pot anar munyint tot el sant dia? Homeeeee…ja n’hi ha un tip!

Avui, amigues, no estic per orgues i poso sobre la taula totes les injustícies que l’estat espanyol perpetra contra la nostra estimada Catalunya. Avui sí, avui alço ben alt la meva veu inspirada pel magazine d’aquest diumenge on va sortir l’Artur i la seva moderada i sensual manera de dir les coses que em van posar a lloc. Aquella prosa deliciosa que CiU domina a la perfecció on ens queixem que Espanya no ens deixa fer, que estem limitats per tenir poca capacitat d’actuació, però que després, el tema de la indepen…ai! de la transició nacional, “no toca”. I així anem marejant la perdiu. A CiU tenen els votants d’Unió contents i les veus més sobiranistes de Convergència il·lusionades tot esperant que la societat catalana maduri. I el President, mentrestant, té un argument excels (que diria en Basté) per anar dient que “no, si jo ja faria més per aquest país però és que els d’Espanya no em deixen” A més a més no se si us hi heu fixat però a la portada del magazine hi apareixia en George Clooney…brillant! Mas i Clooney, Clooney i Mas, dues cares de la mateixa moneda…quin carisma, quina sensualitat, quin poder!

Nenes, con deia Schiller, les casualitats no existeixen i que, el dia que el president Mas és entrevistat al magazine la portada sigui pel George Clooney no és casualitat sinó causalitat (magnífic, eh?)

Pilar.

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Uncategorized

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s