No fa gens de gràcia

Article escrit en resposta a “Esto es muy divertido” publicat a La Vanguardia el 08.03.2012

Amigues,

admirar al President Mas és una de les coses més boniques que tota dona alliberada i no islamista-radical-violenta pot arribar a fer però després, a l’hora de parlar del tracte que rebem d’Espanya porta maldecaps. És a dir, jo com a dona que té un “ipad” estic ben assabentada de tot el que passa i no fa gens de gràcia. En aquells dies en que era nítidament independentista era més senzill plantejar les obvietats del tracte injust que rebem d’Espanya i la solució a defensar era més clara i senzilla.

Però abraçar l’ambigüitat de CiU i de la casa gran del catalanisme moderat, ponderat i intel·ligent, és a dir el grup Godó, és complicat. Has de fer aquell discurs del “que injust que és tot”, del “que malament que ens tracten” i allò del “no, si jo ja faria més però és que no em deixen els d’Espanya”, però com que la societat catalana encara no està prou madura per afrontar la “transició nacional” (recordeu d’utilitzar les expressions correctes, eh?) doncs simplement podem anar bramant contra Extremadura i la seva opulència pressupostària. Ara ja no parlem dels ordinadors que els hi toca a cada nen sinó de beques per estudiar anglès o de contractar gent sense feina per l’administració. On s’és vist utilitzar els diners públics per millorar l’ensenyament i la desocupació! Quin disbarat! Aquí no tenim diners perquè ens els prèn Espanya. Podriem posar-nos del costat de la “transició nacional” però “això no toca”. Hem de ser pacients i pactistes i no uns eixelebrats amb passamuntanyes. Aquí s’han de fer les coses quan ens puguem assegurar que podrem seguir al poder si canviem de discurs. Ho farem quan Catalunya maduri. Per tant i com a conseqüència, els quatre rals que ens queden els hem d’invertir allà on el país més ho necessita. Els hi hem donat a Spanair perquè després desaparegui, ho hem invertit per construïr l’aeroport de Lleida perquè no hi pugin ni els conills o, per exemple, els 2 milions d’euros que se li van donar a dit al grup Godó fa ben poc (ai…perdona Conde, se m’ha escapat però no pateixis que aquí la gent no s’escandalitza per més que els hi posem fàcil).

Però tot això és igual, aquí tenim al nostre sofert líder carismàtic que s’ha de disfressar de ”Eduardo MAS-tijeras” i anar retallant a tort i a dret perquè no té més opció que fer-ho pel mal tracte que ens dispensen, pels pocs diners que tenim i perquè no podem aspirar a més perquè Catalunya encara no està madura. És difícil, per una dona d’empenta com jo, haver de tenir aquesta ideologia però la responsabilitat nacional així m’ho exigeix.

Amigues, tot això és molt complicat d’explicar. Perquè entengueu de forma senzilla com va el tema de CiU i el gloriós grup Godó, quan us perdeu en la seva ambigüitat, només heu de recordar la tornada de la cançó de “les 10 pometes”. Recordeu allò del “si mireu el vent d’on ve, veureu el pomer com dansa”. Doncs això…i per molt que em critiqueu que sapigueu que no és fàcil, gens fàcil.

Pilar.

P.S: Per cert, avui és Dia Internacional de la Dona treballadora, ho sé, no m’he oblidat. Però ja en parlaré demà…o no.

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Uncategorized

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s