Barbàrie a Torà i a enlloc més

Article escrit en resposta a “Barbàrie en Torà” publicat avui a LV

Amigues,

Ja sabeu de la meva sensibilitat pels animals. Ja sabeu que a Cadaqués cada matí degusto una mortadela de tofu i un xoriç d’humus perquè no puc tolerar el maltracte animal. A Torà es va perpetrar un acte absolutament reprobable, un acte covard i sanguinari (i això, que quedi clar, està dit sense cap tipus d’ironia) i per això tinc el deure moral de denunciar-ho .

He hagut d’esperar uns dies a parlar d’això per fer lloc a la meva atapeïda llista de temes importantíssims a tractar. No podia parlar-ne abans perquè havia de parlar de com les retallades estan afectant a la major part de la població, havia de parlar dels centenars de families que, dramàticament, es veuen al carrer desnonades per un banc sense escrúpuls que només vol fer negoci, havia de parlar de com el poder polític es plega davant els interessos dels mercats financers afavorint a molts pocs i perjudicant a la immensa majoria, havia de parlar de tota la gentada que hi ha a l’atur i que no té ingressos ni per comprar el pa, havia de parlar de com les polítiques d’austeritat perpetrades pel senyor Mas i el gallec tranquil sota la batuta alemana estan empobrint a tota la classe mitja i està portant a que 1 de cada 4 catalans estigui abraçant el llindar de la pobresa, havia de parlar de totes les estafes que els bancs han fet als seus clients en la col·locació de productes financers fraudulents, havia de parlar de com la nova reforma laboral desequilibra les relacions de poder entre treballador i empresari afavorint brutalment a l’empresari i que segresta molts drets adquirits pels treballadors.

Però…un moment! Mai parlo de tots aquests temes! Això no és important ni té greus conseqüències per a la justicia social i per a la qualitat de vida de tots i totes les catalanes! I encara diria més, el president Mas no en parla de tot això! Per què ho hauria de fer jo?

De fet, el que m’ocupava era estar parlant i vomitant sobre els socialistes i els salafistes. Parlar de l’excel·lentíssim govern que ens guia cap a una transició nacional pacient,  serena i madura.

Però avui, a les portes dels festius de Setmana Santa he aconseguit trobar un forat i, amigues, era còsmic i de rebut parlar d’aquest assumpte de Torà. Aprofito aquests dies on en Màrius i en Basté estant de vancaces i per tant no cal que parli de les “patums” de la nostra societat, del que realment importa.

I tinc la sort que al grup Godó em permeten tenir dies lliures i de llibertat. La mateixa llibertat que la Mayol dóna als okupes, violents, radicals, anti-sistema i anti-Puig.

Pilar.

Anuncis

Deixa un comentari

Filed under Uncategorized

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s