Censura de progres (Progres, no pobres, inútils!)

Article escrit en resposta a “La censura progre” La Vanguardia 19/07/2011

Hola amigues. Quan faig dos articles en una setmana sobre el mateix tema és que alguna cosa ha fallat. A vosaltres us ho explico en confiança però és molt important que ningú ho noti.

La regla número u és no demanar excuses ni fer cap correcció sobre l’article que ha originat la  polèmica. Sota cap concepte ningú pot pensar que potser t’has passat de la ratlla o que has dit alguna cosa fora de lloc. En canvi, el recurs que utilitzarem serà atacar algú a sac arrel de les reaccions que ha provocat l’article original. Es tracta de defensar atacant.

Fa unes setmanes ja ho vaig fer amb l’Arcadi Oliveres. Dos articles sobre l’Arcadi en tres dies. D’acord que és una persona influent però tampoc és el Noam Chomsky de la cosa i és evident que no mereixia dos articles meus. Però ho vaig fer perquè potser el primer dia havia dit alguna cosa mal dita i necessitava autoesmenar-me. Però ningú ho va notar.

Avui m’ha passat el mateix amb el vot dels marroquins.

En cap moment repetiré ni matisaré les meves frases que la majoria dels problemes amb la violència domèstica vénen dels marroquins. Ni que és entre la població marroquí on abunden els imams integristes i on el salafisme és més popular. I no ho matisaré, no perquè no sigui absolutament cert, sinó perquè jo sóc una dona lliure i si m’equivoco ho faig en l’exercici de la meva llibertat i això és el més important. Però centrem-nos en la defensa basada en l’atac.

Sempre és important ficar-se amb els esquerranosos. I en aquest punt és imprescindible citar a Stalin. Noies, això és molt seriós: és importantíssim que quedi clar que les dictadures d’esquerres són com les de dretes . I com que jo estic per sobre del bé i del mal, les dues em queden igual de lluny.

I al final una frase messiànica: jo no callaré i seguiré parlant amb llibertat. I ressuscitaré el tercer dia com deien ja les escriptures. I pujaré al cel, on seuré a la dreta d’Ariel Sharon. Aix, no, que encara no ha mort. Com pot ser que encara no hagi mort? Segur que és obra d’un metge palestí que li està allargant l’agonia…

Per últim, fixeu-vos en aquests inútils còsmics de La Vanguardia que s’han equivocat amb el titular. Jo vaig escriure amb la meva ploma Montblanc clarament “La censura progre” i va i aquests còmplices de l’esquerra em publiquen l’edició en paper posant “La censura pobre”. Ja no et pots fiar de ningú.